La primera vegada que es va esclatar el terme "cinema d'autor", va ser a finals de la dècada dels 40.

Va sorgir a França i també se'l coneix com la "teoria de l'autor".

El cinema d'autor és el qual el director té un paper preponderant, donant una visió exclusivament seva a un guió propi o aliè; realitza la seva obra al marge de les pressions i limitacions que implica el cinema dels grans estudis comercials, la qual cosa li permet una major llibertat a l'hora de plasmar els seus sentiments i inquietuds a la pel·lícula. 

 

Context històric

Es creu que l'origen es remunta a França als anys 40 quan es crea el corrent per a poder diferenciar el cinema de la idea que hi havia amb el de Hollywood, on la pel·lícula era vista com un producte. Amb aquest corrent es va voler representar al director com a autor màxim de l'obra i com a artista, com si es tractés d'un escriptor i el seu llibre.

Quan oficialment el cinema d'autor va ser definit com a tal va ser a la dècada dels 60, on en contra del neorealisme italià, on es proposava un cine més real i natural, l'onada francesa del cinema d'autor proclamà la importància de la visió de l'autor (director o guionista) per a modelar la història, donant-li forma a la realitat de la qual parlen altres autors.

​

Característiques del corrent:

El cinema d'autor és el cinema en el qual un director crea la seva obra sense cap mena de limitació (com les que acostumen a implicar el cinema dels estudis comercials) i això li permet plasmar els seus sentiments i inquietuds en la pel·lícula. És a dir: 

- Cinema on l’autor crea la seva obra sense cap mena de limitació és a dir,

al marge dels estudis i la industria
- No es tan important el que s’explica si no com s’explica
- Surten de la norma buscant noves formes de dir les coses
- Utilitzen plans estranys i tècniques de muntatge arriscades
- Busca imprimir el segell personal del director a les pel·lícules
- Visió particular de la societat que ens envolta
- Tractament de temes conflictius que conviden al públic a reflexionar
- Treball recurrent amb els mateixos actors i actrius

​

Películ·les representatives del corrent:

- Amarcord (Federico Fellini, 1973)
- Andrey Rubliov/ Andrei Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)
- Smultronstället / Maduixes silvestres (Ingmar Bergman, 1957)
- La nuit américaine/ La nit americana (François Truffaut, 1973)
- Der Amerikanischke Freund/ L’amic americà (Wim Wenders, 1977)
- Eraserhead/ Cap esborrador (David Lynch, 1977)
- Zelig (Woody Allen, 1983)
- The Pillow Book (Peter Greenaway, 1996)

​

Autors del corrent: 

-Christopher Nolan
Nolan va néixer al 1970 i  és un director, guionista, productor i editor de cinema britànic. Es va fer famós gràcies a la seva pel·lícula “Memento”, al 2002. Es va traslladar al cinema independent amb “Insomnia” i va trobar l’èxit comercial amb la trilogía de “The Dark Knight”. Les seves pel·lícules es basen molt en temes metafísics, exploren la moral humana, la construcció del temps, la memòria i la identitat. La seva obra es basa en una imatge i conceptes inspirats en la matemàtica, utilitza estructures narratives poc convencionals (no lineals), experimenta amb efectes de so i paisatges sonors. 

-Woody Allen
Allen va néixer al 1935 i és un director, guionista, actor, comediant i músic estatunidenc. Ha filmat més de 50 pel·lícules, de les quals les més conegudes son “Annie Hall”, “Manhattan” o “Stardust memories”. Als seus inicis, les seves obres estaven caracteritzades per un tipus de comèdia caòtica, culta i inspirada en els 70s. Però més tard, el seu cinema prén una altra vía i comença a explorar en profunditat altres temes com el sexe, la mort, la religió, el psicoanàlisis, l’art…Acostuma a sortir com actor a les seves pròpies pel·lícules i les d’altres.

 
-Quentin Tarantino
Tarantino va néixer al 1963 i és un director, guionista i actor estatunidenc. Va arribar a la fama gràcies a “Reservoir dogs” i “Pulp Fiction”, però té un munt de pel·lícules molt reconegudes. El seu estil és molt característic i està molt influenciat per l’estètica dels còmics. Sovint tria una estructura no lineal, diàlegs memorables i una important dosi de violència i sang fins al punt que resulta còmic. També es creu que té una tendència a mostrar peus femenins en pantalla. Constantment fa homenatges a altres pel·lícules. Un fet curiós de les cintes de Tarantino és que va inventar una marca de cigarrets que formés part de l’univers de les seves pel·lícules, Red Apple. 

-Guillermo del Toro
Va néixer al 1964 i és un director, guionista, productor i novel·lista mexicà. Ha guanyat nombrosos premis per la seva cinta “La forma de l’aigua”. Les seves pel·lícules venen representades per com explica les històries de forma mística, utilitza la màgia i la fantasia per representar aspectes comuns i mundans. La seva obra està plena de simbolisme i riquesa visual, sobretot en l’ús dels colors vermell, blau i groc. Una altra característica representativa és que els monstres que apareixen a les seves pel·lícules acostumen a tenir connotació positiva, mentre que els personatges “dolents” sempre tenen forma humana. 
 

-Tim Burton
Va néixer a 1958 i és director de cinema, productor, escriptor i dibuixant estatunidenc. Se’l coneix per “Beetlejuice”, “Edward Scissorhands”, “Corpse Bride”,  “Frankenweenie” i “Charlie i la fàbrica de xocolata”. L’estil visual de Burton està clarament inspirat en l’estètica gòtica, l’època victoriana i afegeix trets molt fantàstics. Li agrada molt jugar amb les llums i les ombres per emfatitzar aspectes físics i psicològics dels seus personatges. Els seus protagonistes acostumen a ser persones excèntriques i incompreses i les seves històries barregen allò tètric i el terror amb humor negre.
 

-Sofia Coppola
Va néixer al 1971 i és directora, guionista, productora i actriu estatunidenca. Va dirigir “The Virgin Suicides” i va guanyar el millor guió per “Lost in Translation”. És la tercera dona en ser nominada a millor director per l'Acadèmia dels Òscar. Té un estil íntim i emotiu molt característic, on els personatges i la seva evolució tenen major rellevància que la història. El seu coneixement en moda es veu reflexat en l’estètica de les seves pel·lícules. El silenci i els espais buits són un recurs frequent que utilitza a l’hora de representar l’estat mental dels personatges. 
 

-David Lynch
Va néixer al 1946 i és un director, guionista, actor i productor de música estatunidenc, tot i que també es dedica a la pintura, la fotografia, la publicitat o el disseny. Lynch va tenir èxit des del seu primer largometratge, el qual va destacar pel tipus de narrativa i l’abstracció dels elements que apareixien. Lynch és un autor molt influenciat pels moviments surrealista i dadaísta, cosa que plasma molt bé a les seves obres, on barreja els somnis amb la realitat, juga amb l’inconscient de la ment…La gent acostuma a quedar molt confosa amb les seves obres. 
 

Cartellisme: 

El cinema d'autor és aquell en què el director plasma la seva visió particular, no només del setè art, sinó del món on viu, o del que vol criticar o exaltar. Volen representar els sentiments, amor, odi, rancor, amistat, tristesa, malenconia, venjança es fan visibles al cartell cinematogràfic per mitjà del color i altres factors. També vol expresar l'estètica que vol donar d'aquest cartell i que hi vol ensenyar. 

Per tant, com els films, amb el cartellisme passa el mateix, poden haber certs tocs iguals però són basats en l’estil i el que vol representar el director. 

Podem trobar des de cartells molt carregats a poc, monocrom a de molts colors diferents, amb composicions grans i petites, etc. 

​

Influència:

Va tenir una important influència en el cinema asiàtic, consolidant figures de la talla de Nagisa Oshima amb pel·lícules com Violència al capvespre (1966), Històries cruels de joventut (1960) i L'imperi dels sentits (1976).

El contrari es pot veure, per exemple, a l'actual Marvel, on s'espera que totes les pel·lícules siguin coherents i estiguin cohesionades. Fan que els directors compleixin una sèrie de directrius i es desviïn el mínim possible.

 

Reflexió personal: 

Amb aqust treball i exposició he après molt sobre el cinema d'autor, m'ha semblat molt interesant el crear la obra sense cap mena de limitació i expressant el que el director volia de la manera que volia. M'ha agradat el film que he vist i m'ha ensenyat com era a part del cinema d'autor però també la situació de l'italia faixista. També m'ha ensenyat a valorar més el cinema antic i trobar-li la deva gràcia i interés. 

​