top of page

Equip directiu: 

gusi_edited.jpg

Albert Gusi

Artista visual que desenvolupa els seus projectes al voltant del concepte de paisatge. A través d'intervencions artístiques efímeres en llocs escollits amb cura, l'autor proposa una mirada lúdica i desinhibida sobre el territori. Utilitzant la fotografia com a mitjà per explorar el territori. Gusi documenta la relació amb el paisatge amb la intenció que l'espectador es qüestioni l'ús que fa de la natura. Introdueix de manera habitual un element interactiu amb el públic, servint-se d'intervencions o accions.

Equip assessor: 

Andrés Hispano

Andrés Hispano és realitzador audiovisual, comissari, pintor i articulista. Està llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ​​escriu regularment al suplement de cultura de La Vanguardia. Ha comissariat exposicions com La ciutat dels cineastes, El rei de la casa o That's not Entertainment!

mercè_edited.jpg

Mercè Alsina

Mercè Alsina és crítica d'art i és llicenciada en Geografia i Història. És crítica d’art i membre de l’Associació Catalana i Internacional de Crítics d’Art. Ha comissariat diverses exposicions i ha publicat en diferents formats sobre art com per exemple â—¦ Etapa com a directora de la galeria ARTUAL, de Barcelona (1986-1996) â—¦ Com a directora, guionista i/o realitzadora, és autora de diferents reportatges i documentals.

Fèlix Pérez-Hita 

Fèlix és realitzador, guionista i editor. Actualment codirigeix alguns capítols de Soy Cámara amb Andrés Hispano, amb qui també va dirigir Baixa Fidelitat i treballar com a guionista i editor per a Boing Boing Buddha. De 1997 a 1999 va dirigir una quinzena de documentals per a Barcelona tv. Ha impartit classes de historia i teoria de la imatge a l’Escola Superior de Disseny Elisava, així com a masters y tallers de vàries universitats. Ha escrit articles sobre crítica de la imatge per Manía, Archipiélago, Cultura/s (La Vanguardia) o El Estado Mental, entre d’altres publicacions.

Artistes: 

Carles Barba

Carles Barba Masagué, o Carlos Barba va ser un empresari i director de cinema documental. Va estudiar a l'Escola Pia de Terrasa, va llicenciar-se com a perit mercantil i comercià amb matèries primeres tèxtils. Com molts amateurs, va descobrir la seva passió prioritària d'una manera espontània, registrant en imatges les seves vivències. Les seves obres eren de l'època franquista. Els seus guions destil·len un humor agredolç i va més enllà del que estava permès, amb una certa ambigüitat, presentant les dues cares més oposades de la moral social d'aquella època.

Joan Colom

Joan Colom va ser un fotògraf català, considerat un dels pioners en la composició de sèries fotogràfiques i conegut per les seves fotografies fetes al barri xino de Barcelona durant la dècada del 1960. Colom va ser el gran renovador de la fotografia de la postguerra espanyola i l'autor més representatiu de l'anomenada "nova avantguarda" dels anys 1950-1960, juntament amb d'altres artistes. El 18 de juliol de 2012 Joan Colom va fer donació de tota la seva obra al MNAC.

Vivian maier

Vivian Maier va ser una fotògrafa estatunidenca. La seva obra, especialment focalitzada en la vida quotidiana del carrer, va causar una enorme repercussió gràcies a col·leccionistes nord-americans i, avui dia, l'autora ha obtingut una gran popularitat entre el públic i la crítica a nivell internacional. Les seves imatges mostren una realitat quotidiana i uns personatges a qui la càmera mira d'igual a igual, amb una dolçor aparent que sovint contrasta amb la duresa de la realitat que reflecteix. Observadora com era, també feia molts autoretrats.

Nan goldin

Nan Goldin és una artista estatunidenca, renovadora de la fotografia documental i narradora de l'escena contracultural de Nova York dels anys 1970 i 80. A Nova York la fotògrafa troba el gran tema de la seva obra: la narració de la vida sentimental i sexual d'aquest ambient. també va portar a terme la "fotografia documentalista"  treballant amb sèries de fotografies que expliquen des de dins la vida dels seus amics: iniciació, plenitud i dependència sexual, depressió, pobresa, amor, solitud, violència, malaltia... Per emfatitzar l'efecte narratiu, Goldin presenta aquestes imatges en pel·lícules que mostren les fotografies successivament. També va treballar molt fent fotografies a Nens.

Cristina Nuñez

Cristina Núñez Salmerón és una fotògrafa espanyola. Viu i treballa a Chiasso, Suïssa. La seva obra se centra principalment en l'autoretrat com a forma de teràpia. És una artista fotògrafa autodidacta, el seu  treball sobre la fotografia i el vídeo ha estat publicat i exhibit internacionalment. El 2020 obté un Doctorat per Publicacions sobre la seva pràctica i metodologia a l'Acadèmia de Belles Arts de la Universitat de Derby, al Regne Unit.

Lee Friedlander

Lee Friedlander és un fotògraf i artista nord-americà. Als anys seixanta i setanta, Friedlander va crear un llenguatge visual molt influenciant que sovint imitava el "paisatge social urbà". A moltes de les seves fotografies s'hi inclouen fragments de reflexos davant de botigues, estructures emmarcades per tanques, cartells i rètols de carrer.

Mònica Roselló

Llicenciada en Imatge per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, paral.lelament cursa estudis de disseny a l’Escola Elisava de Barcelona. A través del moviment, la llum, el desenfocament i la perspectiva intenta trencar amb els convencionalismes fotogràfics. A mitjans dels anys vuitanta, comença a treballar com a fotògrafa a revistes internacionals d'arquitectura i d'interiorisme ia la il·lustració fotogràfica de llibres i, esporàdicament, a anuncis televisius. Durant els anys 1996-1998 va ser l'organitzadora del primer supermercat de fotografia d'autor, anomenat Fotosf.

Francele Cocco

​És historiadora i artista visual. Els seus projectes artístics es desenvolupen a les interseccions entre el pensament social i la filosofia de la imatge, articulant diferents tècniques fotogràfiques, vídeo, text i instal·lació. Les seves obres investiguen la societat tecnològica, l'excedent d'imatges, el fetitxisme i la ideologia, la contrainformació, el tecnocapitalisme i la utopia política, i tracten sobre com aquests conceptes arriben i transformen el subjecte contemporani.

Jordi Guillumet

Jordi Guillumet és un fotògraf català. Va estudiar Història de l'art i Disseny industrial. Amb una carrera com a professor, actualment és professor de Fotografia a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. La personalitat de la seva obra rau en la combinació de l'experimentació amb processos fotogràfics antics, com la cianotípia, la goma bicromada i la càmera estenopeica, amb una percepció escenogràfica de l'entorn (fictici o real) que transmet una profunditat de camp que es magnifica amb l'efecte estètic de caràcter malenconiós que atorguen les tècniques usades.

Weronika Gesicka

Weronika Gesicka, graduada al departament de gràfics de l'Acadèmia de Belles Arts de Varsòvia i de l'Acadèmia de Fotografia de la mateixa ciutat. Weronika està fent projectes sobre la memòria i els seus mecanismes. Està interessada en les teories científiques i pseudocientífiques, mnemotècniques i diversos trastorns relacionats amb ella. El seu principal camp d'activitat és la fotografia, però també crea objectes i artefactes, sovint en col·laboració amb artesans i de vegades amb altres artistes. Una part important del seu art és treballar amb materials d'arxiu de diverses fonts. 

Chema Madoz 

Chema Madoz  és un fotògraf espanyol. Es va formar a la Universitat Complutense de Madrid. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i la seva obra és molt respectada per la crítica. Amant del blanc i negre, la seva obra recull imatges extretes d'hàbils jocs d'imaginació, en els quals perspectives i textures teixeixen les seves imatges.

Erwin Wurm 

Erwin Wurm és un escultor i fotògraf austríac. Format a l'Acadèmia d'Arts Aplicades de Viena i en l'Acadèmia de Belles Arts de Viena entre. En la seva obra apareixen tant el mateix artista, com altres persones que col·laboren amb ell, en absurdes postures esculturals, en la majoria dels casos amb l'ús d'objectes quotidians. Les seves imatges no són altra cosa que la documentació d'una performance. Tracta de revisar el concepte d'escultura en dos aspectes: reubicar els objectes per humanitzar i objetualitzar el cos humà.

Rosana Antolí

Rosana Antolí és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i màster en Performance pel Royal College of Art de Londres. És una artista i activista que explora les interseccions entre art, política i estils de vida, amb una voluntat de resistència davant les imposicions socials de comportament.

Roberto Huarcaya

Reconegut fotògraf peruà. Estudia Psicologia a la Universitat Catòlica del Perú, Cinema a l'Institut Italià de Cultura i Fotografia al Centre del Video i la Imatge i comença a dedicar-se a la fotografia. És director de la Biennal de Fotografia de Lima i de Lima Photo, fira especialitzada en galeries de fotografia. És coeditor de la revista CDI del Centre de la Imatge i de Somni de la Raó, revista llatinoamericana de fotografia.

Lucía Piedra 

Lucia Piedra és Investigadora, comissària independent i professora. Explora l’activisme antiracista i descolonial, les maneres de representació, les formes de governabilitat i el pensament crític. Ha cursat el Màster en Estudis Culturals i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona, el Programa d’Estudis Independents coordinat pel MACBA i el grup de recerca Cos i Textualitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Jill Hartley

​

És una artista visual que ha participat en diferents festivals de cinema, curtmetratges i documentals i ha creat diferents llibres entre moltes altres coses. Va estudiar la llicenciatura en Arts Plàstiques a la Universitat d'Illinois a Chicago (UIC), i Belles Arts i Cinema Etnogràfic a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA), Estats Units.

Dina Kelberman 

Dina Kelberman és una artista multimèdia amb seu a Los Angeles, Califòrnia. El seu treball sorgeix de la tendència de recopilar i organitzar meticulosament imatges d’entorns comuns de la vida quotidiana a través de la cerca d’imatges a Google, YouTube, a Internet en general i a la televisió. La seva pràctica parteix de diversos mitjans i canals, incloent vídeos, performance, codis i fotografia, però sempre amb un enginy perfeccionista, establint limitacions i veient les possibilitats que hi ha en elles.

Jonathan Brown

Jonathan Brown va ser un hispanista estatunidenc, radicat a Espanya. Era considerat la màxima autoritat mundial en l'estudi de la vida i obra de Diego Velázquez. Catedràtic de Belles Arts a l'Institut of Fine Arts de la Universitat de Nova York, va ser col·laborador de nombrosos museus d'art dels Estats Units, com el Metropolità de Nova York.

Roger Bernat

Roger Bernat (Barcelona, 1968) és un dramaturg català. La seva obra s'ha caracteritzat com a teatre participatiu o inmersiu. Entre els premis que ha rebut destaca el Premi Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals 2017. Inicia la seva formació en el camp de l'arquitectura a partir de la qual s'interessa pel teatre. Estudia Direcció i Dramatúrgia a l'Institut del Teatre de Barcelona on es gradua amb el Premi Extraordinari 1996. 

Ken loach

Ken Loach és un director de cinema anglès i militant trotskista. És director de cinema, guionista, director de televisió i es va formar a St Peter's College. Director de cinema britànic, autor de títols com Agenda oculta (1990), Terra i llibertat (1995) o El meu nom és Joe (1998), en què va plasmar les seves inquietuds politicosocials amb un fort component de denúncia.

Luz Broto

Luz Broto (Barcelona, 1982) és llicenciada en Belles Arts i diplomada en estudis avançats en Art en l’era digital. Ha rebut beques de producció i investigació del Royal Institute of Art d’Estocolm, BCN Producció’10 i Blueproject Foundation; ha estat guardonada amb els premis Art Nou i Miquel Casablancas, i ha participat en les residències LIPAC de Buenos Aires i FLORA de Bogotà.

bottom of page