Auciovisuals
Dins l’espai Roca Umbert, hi ha exposades del 24 d’octubre fins al 14 de novembre, diferents exposicions que formen part del festival PANORÀMIC.
​
- One minute forever d'Erwin Wurn.
-No place like home de Weronika Gęsicka
-The immortal jellyfish de Rosana Antolí
-Top Manta del Sindicat de Manters
​
Aquestes exposicions estaven comissariades per Andrés Hispano i Mercè Alsina. Vam anar a veure les seguents exposicions:
One minte forever d'Erwin Wurn
- One minte forever d'Erwin Wurn: 14 octubre- 14 novembre. Estil: Atzar
Estava comissariada per Andrés Hispano el qual ell mateix ens va poder explicar l'exposició. Aquesta anava de fer escultures d'un minut, donant noves funcions als objectes que ens envolten i donant importància al cos humà. Accions d'un minut que al fotografiar-les queden plasmades per sempre. Amb materials senzills Erwin els hi dona la volta per convertir-los en una performance on el visitant també hi pot participar. Fent-lo partícip de l'obra d'art. Creant així figures sorgides de la imaginació i l'espontaneïtat. Jo en aquesta activitat m'ho vaig passar molt bé i em va semblar bastant interessant i entretingut. En general va ser una visita bastant dinàmica. Crec que tots la vam gaudir molt.
​
​L'artista és l'Erwin Wurm i l'exposició està comissariada per Andrés Hispano. Les peces són d'aquest segle i formen part de l'art contemporani. També es treballa l'art abstracte. L'exposició tenia fotografies, majoritàriament de grandària mitjana. Però l'especial eren els espais on l'espectador podia participar. Nosaltres vam provar alguns (fotografies a sota). Les imatges estaven disposades de manera quadricular i en diferents espais separats per panells penjants d'un material lleuger que tanquen i delimiten l'espai, però alhora fan que l'espai continuï sent obert.
No place like home de Weronika Gesicka
-No place like home de Weronika Gesicka: 14 d'octubre- 14 novembre Estil:
Aquesta exposició explora i deconstrueix el concepte de casa i família perfecte que ens ha arribat a través de la publicitat i el cinema. Una família que, segons ella, mai va exisitir. Deixa entreveure també problemes actuals com el consumisme, producte del capitalisme, fent així una mica de crítica de la societat d'avui dia. Per respondre a la seva pregunta: "Què és el que fa que les llars d'avui dia siguin tan atractives" Weronika modifica les fotografies originals afegint-li elements o canviant-los de lloc per transformar la imatge, crear collages i donar-lis un nou significat. Tot això amb humor i una mica de crítica.​
L'artista i autora és únicament Weronika Gesicka i l'exposició està comissariada per Andrés Hispano.​
Les peces són d'aquest segle i formen part de l'art contemporani. L'exposició era només de fotografies, majoritàriament de grandària mitjana. Les fotografies estaven disposades en diferents espais separats per panells penjants d'un material lleuger que tanquen i delimiten l'espai, però alhora fan que l'espai continuï sent obert.​
No place like home és la primera exposició que aquesta artista realitza a Espanya
​
​
The immortal jellyfish de Rosana Antolí
-The immortal jellyfish de Rosana Antolí: 14 d'octubre- 28 novembre Estil: Predicció
The immortal jellyfish és una exposició que tracta sobre la fluïdesa, el pensament i la vida. Val la pena ser immortals? En que consisteix la immortalitat? Amb l'aigua Rosana busca crear una nova realitat on aquesta medusa pugi viure. També tracta el tema del canvi climàtic i explica una petita història de com aquesta medusa immortal es va refugiar a la tèrmica de Granollers per sobreviure a aquest característic problema del nostre segle que amenaça la vida i els ecosistemes del nostre planeta terra: l'escalfament global
L'exposició és exclusiva de Rosana Antolí i està comissariada per Mercé Alsina. És una obra molt actual i d'aquest segle, perquè és videoart, una nova corrent d'art audiovisual.
​
L'exposició estava basada en vídeos exposats amb projectors en les pròpies parets de la tèrmica. Els vídeos eren realment grans i l'ambient de la tèrmica lligava perfectament amb l'exposició. La il·luminació jugava un paper molt important i els llocs on es projectaven els vídeos estaven ben pensats ja que s'havien col·locat de manera que es poguesin veure còmodament des de el segon pis de la tèrmica.
​​
Aquest videoart té intenció de mostrar la no-finitesa de la vida d'aquesta medusa i de com ho viu i ho percep. Ens planteja reflexions sobre la nostra vida diària i com moltes vegades vivim en un "pilot automàtic" o repetint la mateixa rutina i moviments dia darrere dia, deixant passar la vida com aquesta medusa, que sap que la seva vida no arribarà a un final. Gran part de la reflexió resideix crec, en que nosaltres no som aquesta medusa, i hem d'intentar aprofitar al màxim el temps que tenim.
Top Manta del Sindicat de Manters
-Top Manta del Sindiat de Manters: 14 d'octubre- 28 novembre
Exposició situada a un espai públic comisariada per Lucía Piedra.
L’associació mantera ha utilitzat aquesta exposició com a una manera de reivindicació de drets que tenen a veure amb la vida digna i amb la seva visibilització. És una exposició a l'aire lliure on tenim una composició d'imatges amb grafitis. Em va semblar molt impactant a primera vista ipenso que crida molt l'atenció
El llegat afrofuturista
-Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista: 14 d'octubre- 28 novembre Estil: Predicció
Aquesta exposició analitza el passat i el futur a través de les diferents disciplines artístiques i diferents artistes negres que continuaran "el llegat afrofuturista". L'exposició com el seu nom indica, mostra una nova visió del futur sense deixar d'oblidar tot el que va ser perjudicial per la comunitat afroamericana com el colonialisme i el que ho segueix sent com la violència racial que pateixen actualment milers de persones negres als Estats Units. Malgrat tot, els artistes aconsegueixen treure esperança d'aquests successos tristos i intenten recordar al món que la discriminació racial segueix existint. La clau és recordar i aprendre dels errors per poder avançar en aquest llegat afrofuturista. El futur és afro!
El llegat afrofuturista compta amb artistes joves i més vells com:
John Akomfrah (1957), Nuotama Bodomo (1988), Osborne Macharia (1986), Fabrice Monteiro (1972), Jacque Njeri (1990), Lola Flash (1959), C.J. Obasi (1985), Janeen Talbott (1989) i Aloaye Norris Adoro (1973) i esta comissariada per Mercè Alsina.
Totes les obres pertanyen al segle XXI i al corrent de l'art contemporani. ​