Auciovisuals
Enquadrament:
L’enquadrament és la porció d’escena que nosaltres com a fotògrafs decidim fer entrar en una fotografia, ja que aquesta és limitada: Horitzontal, vertical, etc.
Composició:
És l'art d'identificar i colocar els elements en l'enquadrament per produir una imatge de sigui coherent. A través de la composició, conseguim generar una recció en l'espectador.
Plans:
Parlem de pla fotogràfic referint-se al grau d'apropament de la càmera a la realitat o objecte al que volem fer la fotografia.
Llum i colors:
És la il·luminació i paleta de colors que té la nostra fotografia:
-Llum natural, artificial, suau, etc.
-Colors freds, càlids, vius, etc.
Diafragma:
El diafragma és una part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra a la càmera. Funciona com l'iris de l'ull humà, obrint-se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum segons calgui. El que està obert el diafragma és el que s'anomena obertura de diafragma.
ISO:
ISO és la sensibilitat tenint en compte una pel·lícula o un sensor d'imatge. Una ISO amb un numero baix necessita més llum per assolir una bona exposició, mentre que una ISO alta és més sensible i no li fa falta tanta llum per aconseguir una bona exposició.
Velocitat d'obturació:
Velocitat d'obturació o, més exactament, temps d'exposició, és un concepte de la fotografia que fa referència al període durant el qual l'obturador d'una càmera fotogràfica està obert. S'expressa segons i fraccions de segons, per la qual cosa en realitat s'està parlant de temps i no de velocitat (distància/temps).
Happening:
Un happening és un esdeveniment artístic, sovint amb vindicacions sociopolítiques, presentat com una obra d'art, típic a l'època dels anys 60 al segle xx, similar a l'acció artística i relacionat amb el moviment fluxus.
Distància focal:
La distància focal és la distància entre el centre òptic d'una lent i el punt on la imatge queda projectada, o bé la distància entre el centre òptic i el punt on convergeixen les prolongacions dels raigs de llum, si es tracta d'una lent divergent.
Un curador és, en resum, una persona que tria una quantitat de coses i que, d'una manera o d'una altra, posa sentit al conjunt. Això es pot fer amb obres d'art, vins, flors i moltes altres coses...
Curator/ Comissari:
Les capes s’utilitzen en l’edició d’imatges digitals per separar diferents elements d’una imatge.
Capes d'imatge:
És una manera de retoc de la imatge que permet copiar exactament una àrea de la imatge seleccionada per tu i pintar-la al lloc per on treballis amb el pinzell.
Clonar:
Correcció de color:
Ajust del color d'una imatge perquè coincideixi el màxim amb el color original o de la fotografia.
Marques de tall:
Línies curtes i fines que es col·loquen als cantons del full per saber per on es talla el paper.
Pixel:
És la unitat bàsica duna imatge digitalitzada en pantalla a base de punts de color o en escala de grisos. Les imatges digitals estan formades per pixels, cada un té un to o un color específic.
La mida són les dimensions en píxels que mesuren el nombre total de píxels d'alçada i amplada de la imatge.
Mida d'imatge:
Resolució d'una imatge:
La resolució d'una imatge indica la quantitat de detall pot observar-se en aquesta. Tenir major resolució es tradueix a obtenir una imatge amb més detall o qualitat visual.
PNG:
PNG (acrònim de Portable Network Graphics) és un format gràfic basat en un algoritme de compressió sense pèrdua per bitmaps no subjecte a patents. (Fons transparent)
Fotogrames clau:
En animació tradicional, un quadre o fotograma clau és un dibuix que defineix l'estat inicial o final del que serà una transició suau i continuada. S'anomena "quadre" perquè la seva posició en el temps es mesura en quadres d'una tira de pel·lícula.
Càmera subjectiva:
​Si la càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d’un personatge per col·locar l’espectador en el lloc d’aquest personatge.
Efecte vertigo:
El travelling compensat, Dolly Zoom, Zolly, efecte vertigen o retrozoom, és un efecte cinematogràfic que consisteix a combinar un zoom enrere amb un
travelling (desplaçament) endavant, oa la inversa, un zoom endavant amb un travelling enrere.
Tràveling:
El tràveling(travelling en anglès) és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.
Llenguatge audiovisual:
​El llenguatge audiovisual és un sistema de comunicació multisensorial basat en un conjunt de recursos expressius que es transmeten a través de l'ús de les tecnologies de la informació com els vídeos i àudios.
Disseny gràfic:
​Branca del disseny orientada a la composició d'imatges i textos per a la comunicació d'un missatge.
Fora de camp:
El fora camp és el que no veiem en l'enquadrament però que d'alguna manera o una altra forma part de l'escena, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem. Aquest està delimitat per el camp òptic de la càmera.
Punt de vista:
L'angle o punt de vista és la posició o alçada de la càmera respecte a l'objecte o el subjecte fotografiat. Hi ha diferents tipus de punts de vista alguns exemples són:
-Angle frontal: La càmera es situa davant de l'objecte fotografiat.
-Angle nadir: La càmera es situa sobre el terra de manera perpendicular.
-Angle picat: La càmera es situa per sobre de la mirada del que ha estat fotografiat.
Profunditat de camp:
La profunditat de camp en fotografia i cinematografia és l'espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. La profunditat de camp també s'entén com l'espai per davant i per darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt apreciablement nítid reproduïts en el mateix pla d'enfocament.
Efectes òptics:
Les il·lusions òptiques són efectes sobre el sentit de la vista caracteritzats per la percepció visual d'imatges que són falses o errònies. Falses si no existeix realment el que el cervell veu o errònies si el cervell interpreta equivocadament la informació visual.
Ràfega:
Terme emprat per descriure la possibilitat que tenen les càmeres fotogràfiques digitals de realitzar preses fotografiques una darrere l'altra de forma continuada.
Estels:
S'anomena estel al rastre en aquest cas de llum que deixa darrere seu un cos en moviment al captar-lo amb una càmera amb uns paràmetres concrets.
Performance:
La performance reemplaça l'acció per designar les realitzacions públiques que proposen els artistes pertanyents a corrents que requereixen la presència d'espectadors per fer les seves obres. És una forma artística que combina elements del teatre, la música i les arts visuals.
Efecte Kuleshov:
L’Efecte Kuleshov és una pràctica del muntatge cinematogràfic demostrada pel cineasta rus Lev Kuleixov. Durant la dècada dels anys vint del segle passat, Kuleshov va mostrar davant del públic una seqüència en la qual s'hi intercalava una presa de l'actor Ivan Mozzhujin amb un plat de sopa, un taüt i una nena jugant. Aquest va arribar a la conclusió que el muntatge és de gran influència en la comprensió semàntica d'allò que apareix a l'escena. L'efecte Kuleshov fou decisiu per a la formulació de les primeres teories formalistes cinematogràfiques.
Un fotomuntatge és una fotografia composta obtinguda retallant i enganxant juntes diverses fotografies o parts de fotografies per tal d’aconseguir un efecte determinat.
Fotomuntatge:
És la lluminositat d'un color, independentment del seu to i saturació.
Brillantor:
Contrast:
L'ajust Brillant/Contrast permet realitzar ajustaments senzills a la gamma tonal d'una imatge. El regulador de contrast augmenta o disminueix la gamma general de valors tonals de la imatge.
Lluminositat o il·luminació:
Distribució dels valors de les llums i ombres d'una imatge. La il·luminació crea ombres, envelleix o rejoveneix i crea efectes psicològics en els personatges.
Opacitat:
​L'opacitat d'una capa determina el grau en què es fa fosc o deixa veure la capa que hi ha a sota. Una capa amb una opacitat de l'1% és gairebé transparent i amb una opacitat del 100% és opaca.
Emplenar:
Omplir una selecció amb un to, color, motiu o degredat.
Poema visual:
Els poemes visuals són una barreja de llenguatge verbal i visual. En definitiva es tracta d'una creació poètica basada en recursos visuals.
​El collage és una tècnica pictòrica consistent en la realització d'una pintura o dibuix amb un o més objectes superposats o no, enganxats a un suport.
Collage:
​PSD (Photoshop Document) és un format d'imatge creat amb Adobe Photoshop. És un format que pot incloure múltiples capes d'imatges i diverses opcions d'imatge. Fitxers PSD poden incloure imatges vectorials, imatges basades en píxels i tipografia.
PSD:
Contrallum:
Posició en què l’objecte rep la llum del costat oposat al costat pel qual el mires.
​Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora el que està passant.
Càmera objectiva:
Steadycam:
​L'steadicam és el nom comercial del primer sistema d'estabilització per càmeres de cinema i televisió permetent la presa de vistes al vol, en tràvelings versàtils, gràcies a un enginyós sistema d'arnès i d'un braç articulat.
Panoràmica:
És un moviment d'imatge que consisteix en fer rotar la càmera sobre el seu propi eix.
So:
El so és una successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. El so complementa, integra i potencia la imatge visual i contribueix al seu realisme.
Càrrega expressiva:
​manifestar de forma perceptible cap a l'exterior allò que es troba a l'interior.
Director cinematogràfic:
És qui dirigeix ​​l'enregistrament d'una pel·lícula o contingut audiovisual. La seva tasca se centra a donar instruccions als actors, preparar un guió tècnic i triar la posició de la càmera i el tipus de pla.
Més vocabulari:
Moviment de càmera:
Els moviments de càmera no estan efectuats de manera aleatòria per fer més dinàmica la pel·lícula. Cada moviment té un objectiu diferent i específic, que pot transmetre diferents tipus de sensacions a l'espectador. Hi ha diferents tipus de moviments de càmera segons el que vols transmetre i com.
moviment lliure
El moviment lliure és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).
Càmera fixa:
Quan es roda en càmera fixa, la càmera està immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.
Angle d'enquadrament:
L’angle d’enquadrament és el punt i la direcció en què col·loquem la càmera respecte de l’objecte filmat. Segons l’alçada des de la qual enquadrem l’objecte o el personatge distingim diversos angles d’enquadrament.
Angle normal:
L’angle normal o neutre és quan la càmera se situa a l’alçada dels ulls del personatge.
Angle contrapicat:
L’angle contrapicat és aquell en què la càmera se situa per sota de l’objecte. Això fa guanyar presència al personatge i pot buscar dos tipus d’efectes: realçar o magnificar el personatge mostrant-lo en tota la seva grandesa o bé fer-lo semblar maligne i amenaçador.
Síndrome el vídeo vertical:
La síndrome del vídeo vertical és una divertida aproximació a la pràctica habitual i tan poc encertada de gravar en vertical amb el mòbil.
Pla americà:
Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.
Primer pla:
només hi apareix el rostre humà. S’acostuma a utilitzar per captar al màxim les expressions facials. Possiblement és el pla més expressiu.
Camp:
Anomenem camp a tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.
Muntatge dialèctic:
El muntatge dialèctic és aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat. També se l’anomena muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d’atraccions.
Angle picat:
L’angle picat és aquell en què la càmera se situa per sobre de l’objecte. Generalment això provoca que el personatge es mostri empetitit o indefens. Però també pot servir per mostrar una perspectiva diferent i més àmplia d’un decorat que no podríem veure amb un angle normal.
Angle zentil:
L’angle zenital és aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular al terra i per tant ens dóna una perspectiva totalment aèria dels personatges.
Pla general:
és aquell pla en què veiem la figura humana sencera i també l’escenari on es desenvolupa l’acció. Depenent de com sigui l’escenari, la figura humana apareixerà en proporció més gran o més petita.
Pla mig:
apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.
Pla detall:
es fa servir per captar un detall de l’escena, o bé del personatge o bé de l’escenari. Un pla detall recurrent és, per exemple, un pla dels ulls d’un personatge.
Muntatge:
Generalment, tant al cinema com a la televisió les escenes es construeixen combinant diferents plans. D’aquesta combinació de plans en diem muntatge. El muntatge també pot donar significat a les imatges.
Muntatge altern:
El muntatge altern consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en són un exemple.
Muntatge paral·lel
En el muntatge paral·lel, dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.
Continuïtat o raccord
S’entén per continuïtat o raccord la relació entre un pla i el següent en el muntatge.
Llum creuada
Una llum creuada entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa en la figura perquè no es produeixen ombres.
Llum contrapicada:
Una llum contrapicada, des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.
Llum lateral:
La llum lateral remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, en deixar una part de l’objecte a l’ombra.
tràveling frontal:
Parlem de tràveling frontal és quan la càmera es mou cap endavant o enrere: o bé seguint un personatge que es mou o bé apropant-s’hi o allunyant-se’n.
tràveling circular:
El tràveling circular és aquell en què la càmera gira en cercle al voltant del personatge.
Zoom:
Lent de distància focal variable que es fa servir per donar la sensació de proximitat o allunyament a un objecte oa un personatge, sense moure la càmera, i sense desenfocar.
Ombres:
Una ombra és una regió fosca on la llum és obstaculitzada. Una ombra ocupa tot l'espai de darrere un objecte opac amb una font de llum enfront seu.
Producció:
Finançament de les despeses de realització d'una pel·lícula, d'un espectacle teatral o d'un programa de ràdio o televisió.
Realitzador:
Persona que s'encarrega de la realització d'una pel·lícula cinematogràfica, un vídeo, un programa televisiu o radiofònic, etc.
Pla seqüència:
El pla seqüència és una excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció
Direcció de la llum:
El director de fotografia és l’encarregat de crear les condicions lumíniques adequades per allò que el director vol comunicar, amb això juguen amb la direcció de la llum
Llum picada
Una llum picada és un recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.
Llum frontal
La llum frontal, situada darrera la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l’objecte o persona filmats.
Qualitat de la llum:
La llum d’interior molt baixa transmet la impressió d’un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d’un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme.
tràveling lateral
Parlem de tràveling lateral quan la càmera va movent-se lateralment, normalment seguint -des del costat- el moviment d’un personatge.
tràveling vertical
Parlem de tràveling lateral quan la càmera va movent-se verticalment, normalment seguint -de dalt a baix o baix a dalt- el cos d'un personatge.
Llum natural:
Llum emesa per una font lluminosa natural. La més corrent i útil és la que prové del Sol.
Postproducció:
Manipulació de material digital o analògic. S'utilitza principalment al cinema, tot i que també és important a la publicitat, programes de televisió o ràdio i a la música.
Platea:
​És la part baixa d'un teatre on es disposen les butaques en files davant l'escenari.
Vocabulari publicitat:
Briefing:
Document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.
Públic objectiu:
És el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.
Identificació:
Estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Publicitat emocional:
Estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.
Jocs publicitaris:
Jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.
Publicitat enganyosa
Publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.
Publicitat referencial:
És un tipus de publicitat que explica les característiques del producte, diu com és, com actua, i intenta oferir arguments objectius, raonats i comprovables.
Segmentació:
És l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.
Director d'estratègia (planner):
És la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.
Posicionament:
Estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.
Eslògan:
Frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.
Publicitat viral:
Publicitat (de vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu torn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada actor no es sumen infectats sinó que es multipliquen.
Postproducció:
És l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.
Publicitat simbòlica:
És un tipus de publicitat que intenta aplicar a la marca un significat concret que la faci representativa dels nostres desitjos.
Publicitat:
Conjunt de mitjans, tècniques i activitats que tenen com a objectiu informar i persuadir la gent perquè compri certs productes, cregui unes determinades opinions, etc.
Propaganda:
Informació o activitat destinada a influir en l'opinió pública per tal d'aconseguir que la gent compri certs productes, cregui unes determinades doctrines, voti un determinat partit polític, etc.
Headline:
Capçelera, titular.
Bodycopy:
Es tracta de la part més abundant d'una composició tipogràfica.
Visual:
Disseny base que es realitza en les agències publicitàries i que serveix de guía o referència visual per una campanya
Payoff:
Recompensa al receptor, per exemple, quan el consumidor reb una consideració per part del públic i per l'ús del producte.
Elitisme:
Doctrina que defensa l'existència d'elits en la societat.
Consumisme:
Tendència al consum excessiu i innecessari de productes.
Espot:
Anunci, espai publicitari, especialment el que forma part d´una campanya cuidada.
Marca publicitària:
​Marca és un nom, un terme, un senyal, un símbol, un disseny, o una combinació d'algun d'ells que identifica productes i serveis d'una empresa i els diferencia dels competidors.
Logotip:
Símbol format per imatges o lletres que serveix per identificar una empresa, marca, institució o societat i les coses que hi tenen relació.
Jingle:
El jingle és un efecte sonor curt que consisteix només en un eslògan o una melodia, normalment usat per fins publicitaris.
Campanya publicitària:
Una campanya publicitària és una estratègia específicament dissenyada i executada en diferents mitjans per obtenir objectius de notorietat, vendes i comunicació d'una marca determinada, usant la publicitat.