
Auciovisuals
Cinema d'autor:
Primer em vaig informar una mica de què era i quines eren les característiques del Dogma 95.
El Dogma 95 va ser un moviment fílmic avantguardista iniciat el 1995 pels directors danesos Lars von Trier i Thomas Vinterberg, els quals van crear la "Manifestació del Dogma 95" i el "Vot de Castedat". El moviment va caure el 2005 a causa de la imprecisió de certes regles del "Vot de Castedat"
​
Sorgeix com una resposta a l'avantatjant cinema comercial hollywoodenc, que cada vegada més es preocupa pels efectes de la post-producció que pel desenvolupament i la comprensió d'un bon guió
És una operació de rescat per recuperar la puresa del cinema encapçalada per alguns directors danesos, contrarestant certes tendències en el cinema contemporani.
Una nova forma de realitzar cinema que va saber guanyar-se un lloc en la cinematografia mundial, a partir de la iniciativa dels cineastes danesos Lars von Trier, Thomas Vinterberg, Kristian Levring i Soren Kragh-Jacobsen a la primavera de 1995.
El seu objectiu principal és realitzar pel·lícules senzilles, sense post-producció, l'essència de les quals sigui el pes de la trama i el desenvolupament dels personatges.
Estos cineastas daneses desarrollan en el propio año 1995 un manifiesto del Dogma, en el que se comprometen a realizar cintas que respetaran una serie de reglas creadas por ellos mismos
​
Lars von Trier i Thomas Vinterberg van establir deu regles que qualsevol pel·lícula Dogma hauria de complir. Aquestes normes, conegudes com el "Vot de Castedat", són les següents:
-Els rodatges s' han de dur a terme en locacions reals. No es pot decorar ni crear un "set". Si un article o objecte és necessari per al desenvolupament de la història, s' ha de cercar una localització on hi hagi els objectes necessaris.
-El so no es pot barrejar separadament de les imatges o viceversa (no s'ha de fer servir música, llevat que es gravi al mateix lloc on l'escena s'està rodant).
-Es rodarà càmera en mà. Es permet qualsevol moviment o immobilitat a causa de la mà. (La pel·lícula no ha d'estar on estigui la càmera; al contrari, el rodatge ha d'ocórrer on es doni la pel·lícula).
-La pel·lícula ha de ser a color. No es permet cap llum especial ni artificial (si la llum no arriba per rodar una determinada escena, l'escena s'ha d'eliminar o, en rigor, se li pot endolcir un focus simple a la càmera).
-Es prohibeixen qualsevol efecte òptic i els filtres.
-La pel·lícula no pot tenir una acció o desenvolupament superficial (no poden mostrar-se armes ni poden ocórrer crims en la història).
-Es prohibeix l' alienació temporal o espacial. (Això és per corroborar que la pel·lícula té lloc aquí i ara.)
No s'accepten pel·lícules de gènere.
-El format de la pel·lícula ha de ser l'Acadèmic de 35mm
-El nom del director no ha d' aparèixer en els títols de crèdit.
Preproducció:
El principal problema ue vaig tenir a l'inici és que al tenir-ho que fer sola i amb un tema el qual no vaig fer la presentació, em vaig tenir que informar i buscar amics que puguessin fer d'actors. Al prinicpi no sabiasi tindria un o dos actors, per això vaig fer una pluja d'idees inicial amb un i dos actors, tot hi això totes les idees eren molt abstractes:
-Fer una trucada telefonica, on només s'escoltés a una de les parts i crees tensió a l'espectador, com si fos un monoleg, fer que al oenajr pasés alguna cosa que donés un final interesant
-En el cas de tenir dos actors fer a dos persones tenint una discusió, dins d'aquestes vaig pensar:
- Una discusió de parella, on la dona intentes inculpar a l'home d'una infidelitat que no havia comés
-Una conversació de dos persones de la ETA (ja que em vaig informar i durant els anys que va durar el dogma 95 van haver-hi diferens incidents) Els quals parlessin de que tenien una persona secuestrada i que fer a partir d'aquell punt
- Conversació entre dos germans, els quals discutissin per a aplicar-li l'autenasia o no al seu pare malalt
-Converdsació entre dos germans, els quals discutissin sobre posar o no el seu pare a un assil
- Persona amb enfermetats mentals: on pogues interpretar una sola persona els seus pensaments o com actua, posant una persona amb alzeimer, bipolaritat, despresió, ansitat, esquizofrenia o algun altre tipus de trastorn
-La mateixa idea pero amb dos actors i que aquets parlessin
-Vaig pensar en fer una història on poguessin apareixer coses tabú com el sexe, racsme, etc
-Fer agú tema entre dos personatges sobre el colectiu lgtb
​
De totes aquestes idees, algunes vaig veure que no encaixaven amb el dogma 95 i d'altres no aconseguia visualitzar-les en càmara o pensar que podria pasar interesant dins de la història.
​
Quan vaig saber que podria tenir dos actors, vaig elegir la idea de dos germans que parlessin sobre si posar el seu par eo no a un assil, tot hi que al final va derivar a parlar de problemes familiars i parar de demencia o trstorns.
​
Idea inicial o storyline:
Dos germans discuteixen perquè tenen opinions diferents de si posar al seu pare a un asil, durant la conversació es deriva a temes familiar en els quals s'explica la situavció familiar de la família i el que va pasar.
​
Escaleta:
1. El germà està assegut a l'escriptori i rep una trucada dels veïns del seu pare.
2. Surt del l'habitació i es dirigeix cap al lavabo on es troba la seva germana maquillant-se, informa de que han trucat
3. Mentre la germana es segueix maquillant el germà discuteix de posar a un asil al pare, la germana no vol
4. La germana s'equivoca al maquillar-se, li diu al germà que esta en contra de posar al pare aun asil
5. Discuteixen, el gemrà li posa les culpes de que el pare estiguicom està
6. La germana s'enfada i va a l'habitació on es tanca, es veu el germà que laseigeix. fa el gest de marxar mentre diu una última frase
7. La germana des de dins l'habitació li contesta, discuteixen
8. El germà continua la conversa des de l'altre costat d ela porta
9. la germana des de l'altre cantó li contesta
10. El germà es calma una mica, s'apropa més a la porta recolzant-se i li explica la sitauió de la família més detalladament.
11. acaba de parlar i la grmana obra la porta, continua amb la seva opinió, sense canviar-la respecte la sitació, anca la pota.
​
Producte final:
​
​
